Meteorits
«Prefereixo ser un meteorit superb, cada àtom de mi en una magnífica resplendor, que un planeta adormit i permanent».
Si vols tocar, literalment, el cel, els meteorits et permeten sostenir un tros de cel a la mà i AstroXperiences et permet fer realitat això.
El nostre coneixement de l’Univers es basa sobretot en la llum i la radiació que ens arriba dels diferents objectes que el poblen.
Però tenim la possibilitat de tocar un tros de cel i examinar-ne directament la composició. Són els meteorits.
Per això, AstroXperiences us ofereix la possibilitat d’aconseguir aquests objectes extraterrestres de diversa procedència.
Meteors i meteorits, quan el cel i la terra es troben
No hem de confondre els meteorits amb els meteors. Un meteor és el rastre lluminós que veiem en una nit i que, popularment, es coneix com a estrella fugaç.
Això es produeix quan partícules sòlides procedents d’objectes celestes, com estels o asteroides, travessen a gran velocitat l’atmosfera terrestre, produint el fregament i la desintegració, en la majoria dels casos, d’aquests cossos.
Si l’objecte sobreviu al seu recorregut atmosfèric i impacta contra la superfície del nostre planeta, aleshores tenim un meteorit.
S’estima que a l’any arriben centenars de meteorits de diversa grandària, dels quals només se’n recullen uns 5 o 6.
Tipus de meteorits
Tradicionalment, els meteorits s’han dividit en 3 categories, tot i que actualment s’hi estableixen altres criteris de composició química i mineralògica.
Meteorit rocós
Format sobretot per silicats. També conegut per aeròlit o litito. Representa més del 90 % dels meteorits coneguts.
Meteorit metàl·lic
Compost en gran part per ferro, níquel i altres metalls. Anomenat siderit, suposa el 6 % dels meteorits, encara que a causa del seu pes i densitat representa gairebé el 90% de la massa dels meteorits recollits (unes 500 tones).
Meteorit rocós-metàl·lic
Amb quantitats semblants de material metàl·lic i rocós. Coneguts per litosiderits, signifiquen tan sols l’1,5% dels meteorits.
D'on venen
La majoria dels meteorits procedeixen del cinturó d’asteroides, situat entre Mart i Júpiter, i els més antics són restes de la formació del sistema solar.
Però també hi ha meteorits que provenen de la Lluna i fins i tot del planeta Mart, a causa d’impactes d’objectes a la superfície.
On cercar-los
Els meteorits són més fàcils de trobar en zones desèrtiques, ja que no hi ha vegetació i queden exposats a la vista i a agents erosionants com el vent i l’aigua els quals resulten escassos.
Per exemple, el desert del Sàhara és el lloc del món on s’han trobat més meteorits.
També s’han descobert a l’Antàrtida, ja que la seva superfície és escombrada per forts vents, de manera que apareixen sovint al peu de muntanyes.
Com reconèixer-los
Els meteorits presenten un color fosc i la seva escorça, a causa de la fusió per la caiguda atmosfèrica, és prima.
Són pedra de cares planes i arestes arrodonides, mostrant sovint al seu interior petits grans metàl·lics.
En general, són més pesants que les roques terrestres que l’envolten.
Totes aquestes característiques no asseguren que la pedra sigui un meteorit. S’ha d’analitzar en un laboratori especialitzat per confirmar-ne l’origen extraterrestre.
Curiositats sobre els meteorits
Els meteorits no tanquen la resposta a moltes preguntes que ens fem sobre l’univers, també tenen curiositats molt interessants, com aquestes.
Ferro històric
El ferro meteòric ja es feia servir abans del començament de l’Edat del Ferro per fabricar eines i armes.
Per exemple, una daga de ferro, un braçalet i un reposacaps de la tomba de Tutankamon (1830 AC), tenen el seu origen en els meteorits.
El meteorit Hoba
És el més gran i pesat del món (66 tones), també és la peça de ferro natural més gran descoberta.
Es troba al nord-est de Namíbia i està format per ferro i níquel. Va ser declarat el 1955 Monument Nacional i es pot visitar, ja que es troba exactament on es va descobrir.
Ann Hodges
És l’única persona coneguda de la història copejada per un meteorit.
Una tarda del 1954, a Sylacauga, (Alabama, EUA), Ann dormia al sofà, tapada amb un edredó, quan un fragment de roca negra d’uns 30 centímetres va travessar el sostre, va rebotar en una ràdio i la va colpejar al maluc, deixant-li un enorme blau.
El meteorit s’exposa al Museu d’Història Natural d’Alabama.
És un meteorit marcià trobat a l’Antàrtida. Anàlisi i estudis microscòpics van mostrar estructures semblants a fòssils de microbis, suggerint una possible vida unicel·lular a Mart fa milions d’anys.
Uns estudis posteriors de la Universitat de Califòrnia rebatien aquesta possibilitat mitjançant proves de contaminació del gel antàrtic al voltant del meteorit.
La controvèrsia encara continua oberta.
Meteorits
Ells ens permeten tocar literalment el cel i Astroxperiences et permet aconseguir un veritable objecte extraterrestre.
