Eclipsis de Sol
Sens dubte són els més espectaculars.
Un eclipsi de Sol succeeix quan la nostra estrella és ocultada per la Lluna, tapant la llum solar. Per tant, un eclipsi de Sol sempre passa en fase de lluna nova. A l’any hi ha un mínim de dos eclipsis solars i un màxim de cinc.
Durant l’eclipsi de Sol la Lluna projecta una ombra sobre la superfície de la Terra. Aquesta ombra està composta de dues zones diferenciades: la penombra o ombra exterior i la ombra o ombra interior.
Des de la penombra només s’oculta una fracció del disc solar: l’eclipsi és parcial. Des de l’ombra es tapa completament el Sol i l’eclipsi és total.
Es poden donar diversos tipus d’eclipsis de Sol.
Eclipsis parcials
En aquest eclipsi la llimbra no arriba a tocar cap lloc de la Terra.
Aquests eclipsis es produeixen sempre en regions polars (nord o sud).
Propers eclipsis parcials de sol (propers 5 anys, 2023-2028)
- 29 març 2025. Eclipsi visible com a màxim al 93 % d’ocultació solar des del nord de Canadà. A Espanya l’ocultació estarà compresa entre una mica més del 20% a la zona mediterrània fins a més del 40% a Galícia.
- 21 setembre 2025. Eclipsi visible com a màxim al 85 % d’ocultació a prop de l’Antàrtida. Invisible des d’Espanya.
Eclipsis anulars
Com que l’òrbita lunar és una el·lipse, la distància entre la Terra i la Lluna varia, produint en conseqüència canvis en la grandària aparent del disc lunar.
Si la Lluna és a prop de l’apogeu (punt més llunyà de l’òrbita lunar) pot resultar més petita que el disc solar i no tapar-lo completament.
En aquest cas, la Lluna projecta sobre la superfície de la Terra una ombra negativa o antumbra, des de la qual l’eclipsi s’observa com a anul·lar. Fora d’ella l’eclipsi es veu parcial.
A causa de la combinació de la rotació terrestre i el moviment orbital lunar, l’ombra lunar es desplaça per la superfície de la Terra, produint una llarga zona de visibilitat de l’eclipsi anular anomenada banda d’anularitat.
Propers eclipsis anulars de sol
- 14 octubre 2023. Sud-amèrica, Centreamèrica i Estats Units.
- 2 octubre 2024. Oceà Pacífic, illa de Pasqua i extrem sud de Sud-amèrica.
- 17 febrer 2026. Antàrtida.
- 6 febrer 2027. Oceà Pacífic, Xile, Argentina i oceà Atlàntic.
- 26 gener 2028. Illes Galápagos, Equador, Perú, Brasil, Surinam, Portugal i Espanya. A Espanya serà visible en una àmplia banda de territori, des de Sevilla fins a València, abans de la posta de Sol.
Eclipsis totals
En aquest cas, la Lluna se situa a prop del perigeu o mínima distància orbital a la Terra (disc lloc gran). En aquest cas, el disc lunar tapa completament el Sol, produint un dels espectacles més grans de la Natura: una breu nit al mig del dia.
La durada màxima de la fase de totalitat és de 7 minuts i mig, encara que normalment només és de 2 o 3 minuts.
Tot i que un eclipsi total de Sol es produeix aproximadament una vegada cada 18 mesos, per a una localitat és un esdeveniment extraordinari, ja que succeeix de mitjana cada 400 anys.
A l’Espanya peninsular l’últim eclipsi total de Sol va tenir lloc el 30 d’agost del 1905 i el proper tindrà lloc el 12 d’agost del 2026.
De manera semblant als eclipsis anulars, en els totals l’ombra lunar es mou per la superfície terrestre produint l’anomenada banda de totalitat, des de la qual es veu l’eclipsi com a total.
Propers eclipsis totals de sol
- 8 abril 2024. Mèxic, Estats Units, Canadà.
- 12 agost 2026. Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, Espanya. Visible a Espanya en una franja que abraçarà des de la cornisa cantàbrica fins a la costa mediterrània. Des de les illes Balears serà visible poc abans de la posta de Sol.
- 2 agost 2027. Marroc, Espanya, Algèria, Líbia, Egipte, Aràbia Saudita, Iemen i Somàlia. A Espanya serà visible a l’extrem sud (Cadis, Marbella i Màlaga), així com a Ceuta i Melilla. Aquest eclipsi tindrà la segona totalitat més llarga del segle XXI. Llocs emblemàtics Patrimonis de la Humanitat com el Temple de Karnak (Luxor) i la Vall dels Reis a Egipte experimentaran 6 minuts i 20 segons de totalitat.
- 22 juliol 2028. Oceà Índic, Austràlia i Nova Zelanda.
Eclipsis anulars-totals o híbrids
És un tipus d’eclipsi solar on durant el recorregut té trams de total i d’altres d’anul·lar. Aquests tipus d’eclipsis només representen el 4% dels eclipsis de Sol.
Propers eclipsis híbrids de sol (propers 5 anys, 2023-2028)
No hi haurà cap eclipsi solar d’aquest tipus en aquest període de temps. El proper eclipsi híbrid serà el 14 de novembre de 2031, visible com tal a l’Oceà Pacífic i abans de la posta de Sol a Centro Amèrica.
En aquest eclipsi la llimbra no arriba a tocar cap lloc de la Terra.
Aquests eclipsis es produeixen sempre en regions polars (nord o sud).
Propers eclipsis parcials de sol (propers 5 anys, 2023-2028)
- 29 març 2025. Eclipsi visible com a màxim al 93 % d’ocultació solar des del nord de Canadà. A Espanya l’ocultació estarà compresa entre una mica més del 20% a la zona mediterrània fins a més del 40% a Galícia.
- 21 setembre 2025. Eclipsi visible com a màxim al 85 % d’ocultació a prop de l’Antàrtida. Invisible des d’Espanya.
Com que l’òrbita lunar és una el·lipse, la distància entre la Terra i la Lluna varia, produint en conseqüència canvis en la grandària aparent del disc lunar.
Si la Lluna és a prop de l’apogeu (punt més llunyà de l’òrbita lunar) pot resultar més petita que el disc solar i no tapar-lo completament.
En aquest cas, la Lluna projecta sobre la superfície de la Terra una ombra negativa o antumbra, des de la qual l’eclipsi s’observa com a anul·lar. Fora d’ella l’eclipsi es veu parcial.
A causa de la combinació de la rotació terrestre i el moviment orbital lunar, l’ombra lunar es desplaça per la superfície de la Terra, produint una llarga zona de visibilitat de l’eclipsi anular anomenada banda d’anularitat.
Propers eclipsis anulars de sol
- 14 octubre 2023. Sud-amèrica, Centreamèrica i Estats Units.
- 2 octubre 2024. Oceà Pacífic, illa de Pasqua i extrem sud de Sud-amèrica.
- 17 febrer 2026. Antàrtida.
- 6 febrer 2027. Oceà Pacífic, Xile, Argentina i oceà Atlàntic.
- 26 gener 2028. Illes Galápagos, Equador, Perú, Brasil, Surinam, Portugal i Espanya. A Espanya serà visible en una àmplia banda de territori, des de Sevilla fins a València, abans de la posta de Sol.
En aquest cas, la Lluna se situa a prop del perigeu o mínima distància orbital a la Terra (disc lloc gran). En aquest cas, el disc lunar tapa completament el Sol, produint un dels espectacles més grans de la Natura: una breu nit al mig del dia.
La durada màxima de la fase de totalitat és de 7 minuts i mig, encara que normalment només és de 2 o 3 minuts.
Tot i que un eclipsi total de Sol es produeix aproximadament una vegada cada 18 mesos, per a una localitat és un esdeveniment extraordinari, ja que succeeix de mitjana cada 400 anys.
A l’Espanya peninsular l’últim eclipsi total de Sol va tenir lloc el 30 d’agost del 1905 i el proper tindrà lloc el 12 d’agost del 2026.
De manera semblant als eclipsis anulars, en els totals l’ombra lunar es mou per la superfície terrestre produint l’anomenada banda de totalitat, des de la qual es veu l’eclipsi com a total.
Propers eclipsis totals de sol
- 8 abril 2024. Mèxic, Estats Units, Canadà.
- 12 agost 2026. Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, Espanya. Visible a Espanya en una franja que abraçarà des de la cornisa cantàbrica fins a la costa mediterrània. Des de les illes Balears serà visible poc abans de la posta de Sol.
- 2 agost 2027. Marroc, Espanya, Algèria, Líbia, Egipte, Aràbia Saudita, Iemen i Somàlia. A Espanya serà visible a l’extrem sud (Cadis, Marbella i Màlaga), així com a Ceuta i Melilla. Aquest eclipsi tindrà la segona totalitat més llarga del segle XXI. Llocs emblemàtics Patrimonis de la Humanitat com el Temple de Karnak (Luxor) i la Vall dels Reis a Egipte experimentaran 6 minuts i 20 segons de totalitat.
- 22 juliol 2028. Oceà Índic, Austràlia i Nova Zelanda.
És un tipus d’eclipsi solar on durant el recorregut té trams de total i d’altres d’anul·lar. Aquests tipus d’eclipsis només representen el 4% dels eclipsis de Sol.
Propers eclipsis híbrids de sol (propers 5 anys, 2023-2028)
No hi haurà cap eclipsi solar d’aquest tipus en aquest període de temps. El proper eclipsi híbrid serà el 14 de novembre de 2031, visible com tal a l’Oceà Pacífic i abans de la posta de Sol a Centro Amèrica.
